El concepte osteopàtic es basa en la recerca de l’equilibri entre l’estructura i la funció del cos. La teoria osteopàtica remarca que l’estructura governa la funció i a l’inrevès la funció governa l’estructura, per tant quan una estructura o la seva funció està alterada facilita l’aparició d’una lesió o disfunció. Es per aixó que les alteracions del sistema musculesquelètic tenen relació amb la biomecànica del cos, podent influir en la funció natural dels órgans. La pràctica osteopàtica té com a objectiu mantenir, millorar o restablir l’equilibri global de l’individu. I ho aconsegueix mitjançant la mobilització d’estructures, òrgans o teixits, tractant disfuncions estructurals, viscerals o cranials.