La fisioteràpia neurològica és l’especialitat encarregada de guiar-te en aquest nou camí, aprofitant la capacitat del cervell per reaprendre i adaptar-se. A Sqena Barcelona no només tractem un símptoma físic; acompanyem la persona en el seu procés de recuperació o manteniment, entenent que cada cas és únic i requereix una sensibilitat especial.
Quan el sistema nerviós pateix una lesió, sigui de manera sobtada o progressiva, el món del pacient i del seu entorn més proper es transforma. Activitats que abans eren automàtiques, com caminar, agafar un got o mantenir l’equilibri, esdevenen reptes complexos.
Un ictus (accident cerebrovascular) o un traumatisme cranioencefàlic arriben sense avisar. En aquests casos aguts, el temps i l’estimulació primerenca són or.
El nostre objectiu és despertar la neuroplasticitat: la capacitat de les neurones sanes per crear noves connexions i assumir les funcions de les zones danyades. Treballem aspectes com:
En patologies com el Parkinson, l’Esclerosi Múltiple o l’ELA, l’enfocament canvia. Aquí la fisioteràpia neurològica es converteix en un pilar fonamental per frenar l’avenç dels símptomes i preservar la independència el màxim temps possible. No busquem impossibles, sinó petites grans victòries diàries: millorar la rigidesa, treballar la coordinació i mantenir el cos actiu.
Volem que el pacient conservi la seva qualitat de vida i el seu nivell de participació social, evitant l’aïllament que sovint provoquen aquestes malalties.
Sabem que la família és qui sosté el dia a dia, per això, el nostre servei va més enllà de la sessió a la consulta. Els nostres fisioterapeutes especialitzats ofereixen un assessorament específic als cuidadors.
Us ensenyem com realitzar les transferències (passar del llit a la cadira) sense fer-vos mal, com ajudar el familiar a moure’s i quines adaptacions podeu fer a casa per facilitar la vida a tothom. Som un equip: pacient, família i terapeuta remant en la mateixa direcció.
La convencional sol tractar lesions de músculs i ossos (traumatològica). La neurològica s’enfoca al Sistema Nerviós Central i Perifèric. No treballem només la força muscular, sinó que ensenyem al cervell a “ordenar” el moviment correctament. Les tècniques, els temps i els objectius són completament diferents.
Tan aviat com l’equip mèdic ho autoritzi i el pacient estigui estable. Els primers mesos són una finestra d’oportunitat crítica on el cervell té més plasticitat. Començar d’hora pot marcar una gran diferència en el grau d’autonomia final.
Sí. Encara que la millora és més ràpida al principi, la neuroplasticitat no desapareix mai del tot. En fases cròniques, potser no recuperem una funció perduda al 100%, però podem millorar l’eficiència, reduir el dolor i augmentar l’autonomia amb estratègies compensatòries.
En el Parkinson, treballem molt l’amplitud de moviment (que tendeix a fer-se petit), l’equilibri i la iniciació de la marxa (els bloquejos). Utilitzem pistes visuals i rítmiques per ajudar el cervell a superar la congelació del moviment i millorar la seguretat en caminar.
(Nota: Si oferiu aquest servei, és ideal posar-ho aquí, ja que molts pacients neuro no es poden desplaçar). Sí, entenem que la mobilitat pot ser complicada. Els nostres especialistes es desplacen a casa per realitzar el tractament i, a la vegada, veure in situ quines barreres arquitectòniques té el pacient per proposar solucions reals.
És una rigidesa muscular involuntària causada pel dany cerebral. El múscul està “sempre contret”. La tractem amb mobilitzacions suaus, estiraments específics i tècniques per inhibir aquest to excessiu, sovint en coordinació amb el neuròleg si cal medicació.
Sí, la neuropediatria és una branca específica. Ajudem els infants a assolir les fites motrius (aguantar el cap, seure, gatejar) a través del joc i l’estimulació, sempre implicant els pares en el procés.
Totalment. Com que treballem directament sobre el sistema nerviós per calmar-lo, molts pacients entren en un estat de relaxació profunda (estat alfa) i s’adormen. És un senyal excel·lent que el cos està deixant anar el control i permetent el tractament.
No ha de ser-ho. A diferència de la fisioteràpia esportiva que a vegades pot ser intensa, en neuro busquem la col·laboració del sistema nerviós, i el dolor sol ser contraproduent perquè augmenta l’espasticitat. Busquem moviments de qualitat i confortables.
Absolutament. En malalties degeneratives, l’objectiu no és “curar” el teixit nerviós, sinó mantenir les capacitats funcionals el màxim temps possible. La fisioteràpia evita complicacions secundàries (com rigideses articulars o problemes respiratoris) i millora l’estat d’ànim i la vitalitat del pacient.
